Paraula de místers: Crònica d'una victòria

1: 50%

La crònica de la finaLEFA
4,12,pi, PETXIS!

El crit de la victòria, i és que les bivalves ja cavalquen a llom de l' "imperioso" per els prats de la gloria Lefística.

El públic omplia les grades de l'estadi SAFA, mentre les petxines es preparaven per una final emocionant contra les ELLES, que havien aconseguit batre a les CAIPIS en una semifinal d'infart, resolta als penals.

 Les petxines, per la seva banda, van poder superar a les PAJARES, en la seva semifinal.

A les 20:05 començava la final amb evidents signes de destrucció física per part dels dos equips. Però el clam dels hooligans del "fondo sord" esperonaven a les jugadores tornant-les-hi l'energia i la força.

El partit començava amb una lluita de toc i pressió constant, per fer-se amb el control de l'esfèric. El PETXINÀSTIC, que repetia l'alineació de l'últim partit contra les ELLES en la fase de grup, va trobar el ritme fent-se amb el control del partit en els primers compassos del joc. En una jugada de contracop, la madHELENA culminava amb un xut potent que va acabar amb l'esfèric al fons de la xarxa.

A partir de llavors, les ELLES van recuperar el control del partit i van poder gaudir d'ocasions, que es van trobar amb un gran mur d'alberGINA. la  portera de l'equip molusquí.
La situació es va tornar complica fins que gracies a en BOB, jugada d'estrategia (mític "patadón y a ver que pillas", però amb retocs!!!) durament treballada als entrenaments, la madHELENA es tornava a trobar davant de la porteria i convertia el segon de la vesprada.

Tant sols quedava tancar el rombe, echar el cerrojo, fer la ratota, fer un mourinho, un NO PUEDES PASAR! per asegurar el resultat fins el final. El control de les ELLES era absolut, però una defensa brutal i una alberGINA incommensurable, van poder mantenir la porteria imbatuda (no agitada..xist!) fins l'últim minut de la final, quan, després de dues parades seguides, la portera petxinàstica no va poder evitar el gol de l'honor de les taronja.

Les Petxines es convertien per segona vegada en la història, en campiones del torneig de Nadal, i aquest cop sense haver perdut cap partit del torneig i havent encaixat tant sols quatre gols.
I ara sí, ben fort: 1,2,3!! PETXIS!!

Hòstia! Que bones que sou!

A la nit... allò dona per un altre crònica. Però tinc un dubte ... els CHUNGUITOS van venir o no? xD

-Ous de Reig-

PD: S'ha perdut una veu, un coll i una bufanda. Si algú ho troba que ho tiri al mar, alguna petxina ho recollirà.



2:50%

No puc començar a fer una valoració d’aquest torneig sense fer, abans, una valoració del que portem de temporada.

Tot va començar ja fa sis anys quan un grup d’amigues es va proposar crerar un equip de futbol. 

De rebot vaig trobar-me entrenant a un grup de pollastres sense cap que mai havien tocat una pilota amb els peus i que, amb prou feines, sabien que l’objectiu del joc era marcar gol.

Les temporades van anar passant i amb moltes jugadores que anaven i venien, anavem aprenent a jugar a futbol.

I sis anys després, un servidor  es va plantejar que la seva etapa com entrenador havia d’acabar.

Després d’una intensa reunió entre pizzes i cerveses vaig decidir, amb certes condicions, que us seguia entrenant amb la ajuda, sempre al 50%, del millor company d’entrenament que he pogut tenir.

I no em vau decepcionar.

Després d’un inici de temporada amb uns entrenaments intensos i de quatre incorporacions de luxe, la cosa va començar a rodar. I ens ho estem passant molt bé, perquè no dir-ho.

Els resultats a la lliga es contaven per victòries i les jugadores cada cop feien més pinya, alguna cosa bona s’estava cuinant.

I el gran dia va arribar, el torneig de nadal havia arribat, la gran cita abans del paron navideñu.

I el PETXINÂSTIC, en majuscules, ho va petar. Un cop de puny a sobre la taula per demostrar que, per fi, som un equip gran, molt gran.

I com a equip gran, el Petxinàstic va quallar un gran torneig que el va alçar al capdamunt de tot amb una victòria que recordarem sempre.

I la meva reflexió és la següent:

Quina bona decisió va ser la de quedar-me amb vosaltres noies. 

Enlloc podria estar millor que envoltat d’aquest gran equip i d’aquest gran company de viatge.

Ara cal seguir jugant, cal seguir entrenant, cal seguir disfrutant i cal seguir guanyant per poder dir, encara amb més orgull, que jo sóc del Petxinàstic .

I recordeu que TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE.

El vostre mister.

Geri.