Crònica de traspàs a Montréal

Bon dia nens i nenes! Fa temps que penso en escriure una crònica al blog per donar noticies a tothom a la vegada! Penso en vosaltres molt sovint i us trobo a faltar! Aqui fa menys fret que al gener (hem passat de -30 a 1 grau, bufff!) Així que us conto una mica el que ha passat des de juliol 2012. Petonets a tots i totes!

Quasi vuit mesos han passat des de aquell dia de traspàs des de la selecció del Petxinastic de Sabadell cap a la selecció de l’Impact de Montreal. Desprès d’un principi traumàtic (trencament de nas, mudança, cancans, perduda de moreno) vaig recuperar la meva energia i les ganes de jugar. Em vaig apuntar a la lliga universitària i vaig anar a fer les probes de selecció. Em van apuntar en el nivell alt (és que hi falta nenes per jugar, no és que tingui un nivell meravellós!) amb un equip que jo no coneixia.

Al setembre, quan vaig arribar al primer partit del meu equip nou (Les tortugues ninja), mixta, vaig descobrir que jugava només amb jugadors internacionals : Juanito de Colombià, Felipe de Veneçuela, David d’Italià, Vincent de Bèlgica, Merseny i Mathieu de França, i Hamza i Ismael d’Algerià. I jo, la quebequesa i la única noia. Us explico: cada equip juga 5 jugadors i un porter, però en el joc sempre hi ha d’haver una noia. Sinó s’ha de jugar a 4 jugadors. Fet divertit: els partits és juguen el dimecres al vespre, com els Despers jejeje... Quins records!

He de dir que això de ser la única noia no em desagradava. Podia jugar tot el partit cada cop, malgrat el fet que a vegades estava rebentada a final de partit (una vegada vaig arribar a vomitar en els vestuaris per culpa de no digerir el meu sopar abans d’un partit molt intens), m’ho passava bé! L’única cosa que em feia ràbia era la pilota. Aquests guirris quebequesos no saben que el futsal és juga amb una pilota especial i en lloc, es jugava amb una pilota de futbol 11... Va costar molt acostumar-s’hi. El primer semestre no vaig fer un puto gol (llàstima!), però vaig recuperar un cardio genial i vam acabar guanyant la copa i la lliga a finals de desembre. Els nois juguen bé, el belga és el millor, és un puto crack. Vam anar de vacances amb bones sensacions i bons records. AH! I miracle només vaig caure al terra una vegada! En molts partits!

El segon semestre va començar fa cinc setmanes. Som primers de lliga, amb 7 punts endavant dels segons. El nivell ha pujat molt des de la tardor, i l’agressivitat dels nois també. A més a més ara juguem amb una pilota de futsal (per fi!) i en els bons partits es disfruta del moviment de la pilota en tot el terreny. Ara jugo amb dues noies més, aleshores fem rotació a la banqueta. Son molt maques les nenes. Jugo al davant, a la dreta, i sembla que aquest lloc em vagi bé perquè tinc 3 gols en 5 partits jejeje! I tots de l’esquerra! Què bo! Sento que el meu nivell ha pujat i tinc moltes ganes de tornar a jugar un Desper-Petxinastic per mesurar-me als meus rivals preferits!

Anims a totes les petxines i records des de Montréal!