Futbol? Football? Oh! You mean soccer!- Crònica d'una mort anunciada- Del "Petxinàstic" a "Els llimacs", passant per l' "Emmerson college"

Hola a tots,
Aquí la jugadora a l'exili empanAIDA, que ha pogut comprovar recentment que "Boston is not Sabadell".

Aquesta és la crònica de com he acabat jugant a dos equips de soccer amb noms d'animals fastigosos. El petxinàstic i Els llimacs, "the slugs" in Inglish.

Tot comença el dia 3 de ser a Boston i el dia 1 de ser a la meva nova habitació. Des de la finestra es pot veure aquest camp de gespa artificial i, com tota bona petxinàstica faria, jo em vaig fixar com a objectiu que en algun moment ficaria les meves potes de petxinàstica allà enmig.

Vista general amb el camp al mig

Objectiu fixat. Bandereta americana que no falti siusplau 

Un cop informada, i després d'estar un més omplint papers, de passar dues revisions mèdiques, d'estar convocada a passar un test anti-drogues (no és conya), parlar amb entrenadors, no pagar res i omplir més papers, vaig entrar a jugar a la lliga universitària del que aquí en diuen "Intramurals", o com jo en dic "deixat l'espinazo al camp o mor".

 A la lliga intramurals vaig entrar a l'equip de l'Emmerson College, perquè al ser soccer i un esport marginal, el meu college no té equip propi. Això va fer que hagués d'anar a entrenar a uns 30 minuts en bici lluny de "casa". CADA DIA. 

Aquí les lligues intramurals se les prenen molt seriosament, però molt. Els equips entrenen cada dia, inclosos caps de setmana. En el meu cas eren 2 hores d'entrenament per les tardes, menys divendres que entrenàvem de 7 a 9 del matí, diumenge teníem festa. Els partits són dimecres o els caps de setmana.

Aquí us deixo un vídeo del que va ser el meu camp a l'Emmerson college i la preparatòria per un partit. Val la pena que ho mireu, perquè hi ha marcadors enormes amb leds i àrbitres amb banderetes. 

Per cert, em vaig comprar unes bambes de tacos i encara m'he de comprar les espinilleres que tothom porta, perquè és futbol 11 i gespa artificial. Si no fos perquè només córrer de punta a punta estic a punt d'ofegar-me pensaria que estic trepitjant el cel. 

La mort anunciada era evident. Perquè evidentment no podia anar a tots els entrenos, evidentment tenien un nivell molt superior al meu, evidentment no enteníá res del que l'entrenador ens proposava com a exercici perquè no en tinc ni fava ni de futbol 11 ni de vocabulari tècnic en anglès i evidentment que estava més perduda que una petxina enmig d'un casino de las vegas. Així que vem arribar a un acord amb l'entrenador, i me les vaig pirar. 

Mentre tot això passava, s'anava organitzant un equip de soccer mixte a la meva resi, i de tant en tant anàvem uns quants a fer unes patxangues als milers de camps públics que hi ha per la zona (també de gespa artificial!!) Aquests equips, que són autorganitzats juguen a la lliga "Varsity", que és la lliga patxanguera universitària. Pot jugar tothom (estudiant) i hi ha partits aproximadament cada 10 dies. La temporada va començar la setmana passada. 

Aquí si que hi tenia algo a fer i al primer partit vem guanyar 7-1. 

Ah, i objectiu aconseguit, els llimacs juguem al camp que es veu des de la meva habitació.

Ens diem els Llimacs perquè la primera patxanga que vem jugar hi havia un llimac enmig de la pista i vem estar comentant les maneres que hi ha de matar un llimac, com arrebossar-lo de sal, de fairy, ficar-lo al costat d'un got de cervesa (els agrada la cervesa, volen entrar al got, cauen i no poden sortir) o trepitjar-lo. Ja us penjaré una foto del logo dels Llimacs!

Petons, i molta sort a la lliga, a les lessionades i als despers també. 

ISAmel, tia buena, queremos una crónica tuya!!